L’assetjament laboral és molt comú en els centres de treball i saber detectar en quin moment un conflicte es pot considerar assetjament i com actuar davant esta situació, és de gran importància per als treballadors i treballadores.
En primer lloc, hem de normalitzar que els conflictes existixen en totes les relacions humanes tant laborals com de parella, familiars, etc. Estos frecs entre companys o amb els càrrecs superiors formen part del dia a dia i poden sorgir per multitud de motius: des d’ascensos o augments salarials que mai arriben, fins a una classificació professional incorrecta o la falta de recursos per a exercir correctament la labor.
La diferència entre els conflictes en un àmbit familiar o de parella i els que es donen en el treball és que en moltes ocasions, l’empresa no té gens d’interés en què els conflictes es resolguen perquè eixa solució li suposaria un desemborsament econòmic que no està disposada a realitzar. Per exemple, un salari per davall del que correspon li garantix que el treball tira avant però amb menys costos per a l’empresa i, per tant, major marge de beneficis. Igualment, si no es cobrixen les baixes i repartix el treball entre la resta de companys, es pot estalviar un salari i així successivament. Fins i tot és possible que siga la pròpia empresa la que genera el conflicte en el seu benefici.
En tots estos casos de conflicte laboral, són els treballadors i treballadores els que salen danyats i és que l’impacte no és només emocional, també té conseqüències físiques. L’estrés crònic derivat d’una situació conflictiva que s’allarga en el temps pot convertir-se en ansietat, insomni, problemes musculars o cardiovasculars.
A més, pot tindre un cost econòmic per a les víctimes. Des de la pèrdua de milers d’euros a l’any per cobrar un sou per davall de la categoria professional corresponent, per exemple, a hores extres no pagades o la falta de compensació per l’assumpció de tasques addicionals. En eixe sentit, els treballadors patixen també un robatori del seu temps: hores de la teua vida que no tornen i que afecten el teu descans i a la teua conciliació.
A això se suma que l’exposició a entorns laborals hostils pot multiplicar el risc de baixa laboral, amb la consegüent pèrdua de recursos econòmics per a la persona afectada. No sols això sinó que, a vegades, la víctima també ha d’incórrer en gastos com a peritatges legals o informes psicològics per a demostrar l’assetjament al qual és sotmesa.
Com afrontar l’assetjament
Una vegada identificat l’assetjament (un conflicte o conflictes que l’empresa no té interés a resoldre), és necessari entendre que no és la teua culpa. No es tracta d’una falta de caràcter o de capacitat per a gestionar el conflicte. Quan una empresa s’aprofita de la necessitat, de la por a l’acomiadament o d’una situació de precarietat com pot provocar el tindre persones a càrrec, una hipoteca o lloguer elevat, una malaltia pròpia o d’un familiar, etc., està utilitzant eixes circumstàncies com a ferramenta de pressió. La responsabilitat sempre és de qui crea o manté eixes condicions.
Per a afrontar esta situació, tens a l’organització sindical a la teua disposició. En CNT t’ajudem a reconéixer quan un conflicte laboral està derivant en abús o assetjament i t’acompanyem en la seua resolució. Pots comptar amb el nostre assessorament per a reclamar el que et pertany i perquè pugues recuperar la tranquil·litat.
Potser ara mateix no et trobes en esta situació però és probable que conegues a algú que sí: un company que assumix més càrrega de la que pot suportar, una amiga que porta anys esperant un reconeixement professional que no arriba, un familiar que tem reclamar perquè necessita eixa ocupació per a sostindre a la seua família… però tingues per segur que en algun moment, et pot passar a tu. Organitzar-se no és exagerar un problema, és protegir-se. Enfront del conflicte individualitzat, la resposta col·lectiva és la millor ferramenta per a frenar l’assetjament i defendre la teua dignitat en el treball.