El pròxim 1 de maig, Dia del Treball, organitzem per primera volta una manifestació unitària amb els companys i companyes d’Intersindical i COS. La manifestació eixirà de la Plaça de Sant Agustí a les 11.30 hores del matí i conclourà a la plaça de la Verge on tindrem una intervenció final de la mà de Quinto i La Xica. Este any també comencem una iniciativa que vol perdurar en el temps i és que el cartell per l’1 de maig de CNT ha estat dissenyat per un artista Elías Taño.
Amb motiu d’aquesta convocatòria, hem elaborat un manifest unitari que vos deixem a continuació:
Entre innombrables conflictes i genocidis, com per exemple Palestina, Líban, Veneçuela i ara l’Iran, aprofitem l’1 de maig, el dia de la classe treballadora, per refermar-nos i cridar ben fort que diem : no a les seues guerres imperialistes! Perquè sempre som nosaltres, la classe treballadora, qui patim les pitjors conseqüències. És Som la classe treballadora qui és enviada a matar o morir pel benefici d’uns pocs. Però també és I som la classe treballadora qui paga amb les seues butxaques la seua butxaca les conseqüències d’aquest pervers joc de què es beneficia una xicoteta i poderosa minoria. La burgesia i els seus botxins al capdavant de governs i Estats, que s’alimenten de l’espoli d’altres territoris i pobles, de la compravenda d’armament, del control dels països “intervinguts”…
Volem posar fi a la precarietat, recuperar el poder adquisitiu perdut i acabar amb els salaris de misèria que no ens permeten afrontar el cost de la vida, l’habitatge, la cistella de la compra o el preu de la benzina.
Volem defensar la terra i garantir un planeta habitable, la implementació de polítiques públiques per corregir i revertir l’impacte de la crisi climàtica. i reduir els riscos que paga especialment una classe treballadora abocada a morir No volem morir per colps de calor o viure en condicions infrahumanes perquè la pobresa energètica i l’urbanisme capitalista els hi condemna a conviure amb les pitjors temperatures. Ja ho vam veure amb la Dana i ho continuem experimentant amb les requalificacions de terrenys d’horta o els projectes de reurbanització de les zones clarament inundables; però I més enllà del País Valencià també ho veiem amb les guerres pel petroli, les amenaces d’invasió a Groenlàndia, les morts a les mines de coltán, l’expolí de les terrer rares i les negociacions entre Israel i l’Aràbia Saudita: el creixement capitalista no contempla límits; dona igual si ni tan sols ni està en joc la destrucció de pobles sencers o el col·lapse mundial: el capital només coneix el llenguatge de la mort i la acumulació.
Volem defensar els serveis públics i els sistemes de protecció social: subsidis d’atur, pensions públiques i dignes, encariment i enduriment dels acomiadaments, garanties i pagaments dignes durant les baixes… Perquè la devaluació d’aquests serveis, la falta de personal o de recursos repercuteix directament en nosaltres, la classe treballadora i les capes més empobrides de la població. Perquè fa dècades que patim la devaluació de les nostres condicions materials a ritmes accelerats. Fiquem les nostres forces ací, lluitem per les nostres vides, lluitem per la dignitat per a la classe treballadora. No volem ni una vida més al servei del capital, ni una vida més arrabassada pels interessos imperialistes del Trump, Putin, Netanyahu ni cap altre botxí al cor de l’imperi capitalista.
Volem posar fi a la discriminació que pateixen les dones en l’accés a la renda, la precarietat laboral i la manca de reconeixement i retribució tant de feines productives com reproductives. Amb la de les persones racialitzades i migrants, que pateixen assetjament policial, racisme immobiliari i laboral i tota mena de violències institucionals. Lluitem pels manters, pels desnonats del B9 a Badalona, pels temporers, les cambreres de pis, les netejadores de la llar, els cambrers, els riders, els empresonats o assassinats per l’ICE als EUA o els collidors de taronja en condicions de semiesclavitud. Nativa o estrangera, la mateixa clase obrera!
Set de cada deu joves de 16 a 30 anys continuen vivint amb els pares, en majors de 25 n’és el 54%. La precarietat laboral i la manca de polítiques públiques d’habitatge adequades o de control de preus en són una de les causes més evidents.
Les condicions de treball, l’abaratiment dels acomiadaments, la modificació de les condicions de treball o la regulació de la negociació col·lectiva han suposat una pèrdua de drets per a la classe treballadora i un debilitament de la representació sindical, facilitant l’objectiu principal: la reducció dels salaris i una pèrdua substancial de la nostra capacitat de negociació, defensa i conquesta de drets.
Els drets laborals que encara tenim no han caigut del cel. Els retrocessos, que en són molts, en els darrers quaranta anys s’han produït per la pau social, la manca d’una lluita laboral sostinguda, de vagues generals i confrontació en cada retrocés produït. La concertació, en ple retrocés, del treball enfront del capital. És el moment de passar a l’ofensiva, com ho estan fent les treballadores de l’ensenyament. De seguir l’exemple també dels companys del metall, les vagues del transport o les lluites dels sanitaris contra els incentius per escurçar les baixes a Catalunya. L’autorganització i el suport mutu és la base i ha de ser l’empenta de la nostra lluita.
Les nostres demandes són clares:
Pujada de salaris i recuperació del poder adquisitiu perdut. Prenguem el que és nostre!
Uns serveis públics de qualitat. No volem caritat!
Pensions públiques i dignes garantides per polítiques laborals que augmenten els salaris, amb més estabilitat laboral, reducció de la desocupació i del treball a temps parcial. Si cal, finançades pels pressupostos generals. La clase treballadora mereix una jubilació digna!
Una Renda Universal Garantida. Ningú es quedarà arrere!
La jornada laboral de 32 hores sense reducció de salari amb limitació d’hores extres. Volem recuperar les nostres vides!
La implementació de polítiques climàtiques que frenen i revertisquen els efectes de la crisi mediambiental que patim. Prou de l’expoli del nostre planeta!
Garantir el dret a l’habitatge frenant l’especulació immobiliària i la gentrificació del territori. Ni gent sense casa, ni cases sense gent!
La creació d’un parc públic de vivendes amb lloguers assequibles. Ser rendista no és un treball!
La fi de la persecusió racista contra la classe treballadora migrant. Ni un pas endavant sense les nostres companyes!
Visca la lluita de la classe treballadora. Visca el primer de maig.
