11N: èxit del sindicalisme i l’organització social

A les Comarques Centrals del País Valencià s’ha demostrat que la clau de l’èxit de la Vaga General ha estat en la distribució de la protesta, en la concentració de forces i en la solidesa d’una estructura de base connectada i àgil. Aquest 11N s’ha demostrat que l’àmbit comarcal és una fortalesa i que la superació de les barreres consisteix en teixir complicitats.

El primer obstacle de la vaga s’ha superat a les empreses on el sindicalisme real té capacitat de convocatòria. Les seccions sindicals de CNT han estat el nostre motor. La nostra afiliació s’ha organitzat per a actuar fora del radar de l’empresariat. Gràcies a la seua presència i a l’organització prèvia, sectors com la indústria tèxtil, l’alimentària, la transformació de plàstics o la gestió de residus (com s’ha vist als piquets de Vicky Foods o Joaquin Lerma) han enllaçat les reivindicacions amb la realitat diària de la classe treballadora.

Comitès Terrotirals de coordinació

Un dels aspectes més destacats ha estat el funcionament dels comitès territorials de coordinació. Han connectat el que s’acordava a les assemblees per compartir la informació en xarxa i donar suport. Aquesta estructura àgil i lleugera ha permès que cada espai mantinguera la seua autonomia i compartira tota la informació.

Durant tota la jornada, el personal responsable s’ha convertit en centre d’atenció permanent. Les consultes telefòniques rebudes i resoltes s’han multiplicat, demostrant la necessitat d’un sindicat proper i útil. Ens han contactat treballadors i treballadores per resoldre dubtes sobre els serveis mínims, per saber com actuar davant les pressions de l’empresa, per confirmar si estaven coberts pel dret de vaga o per demanar suport davant possibles represàlies. Aquesta atenció en temps real, és la prova que la CNT és una ferramenta de lluita eficaç.

El repte intercomarcal: el desplegament de l’afiliació

La dispersió territorial ha jugat a favor de les mobilitzacions. La seu de la CNT a Gandia ha estat el centre de les accions militants durant la matinada. L’afiliació ha quedat protegida per poder-se desplaçar i sumar-se a les distintes mobilitzacions coordinades pels Comitès territorials de coordinació.

Gandia, Xàtiva, Dènia, Alacant, Ontinyent i València han sigut punts on l’impacte i la ressonància mediàtica han sigut sorprenents i on la militància i l’afiliació ha demostrat que la CNT és capaç de superar la fragmentació territorial.

Mentre la CNT desplegava piquets des de primera hora a Gandia, atenent trucades i coordinant en grup els desplaçaments, els sindicats majoritaris han estat absents fins a l’últim moment. No ha sigut fins a última hora que s’han sumat als actes centrals. Aquesta actitud contrasta amb la feina de formigueta per ocupar l’espai que les grans estructures institucionals no poden ni sembla que els interessi cobrir. La vaga ha demostrat que, quan la base s’organitza, no espera ningú.

La jornada ha estat un èxit. La capacitat organitzativa de les bases ha superat als mastodonts sindicals tradicionals. Les seccions sindicals, els comitès de coordinació, la disponibilitat per moure’s i l’atenció permanent en temps real, han teixit una xarxa de suport mutu que s’ha convertit en el veritable tresor d’aquesta vaga.

La força del sindicalisme d’implantació i la xarxa de comitès territorials de coordinació han sigut clau per a aconseguir aquest èxit històric.